El diputat del PSC al Congrés situa els set vots de Junts com una peça clau de la negociació i confia a assolir un acord amb tots els grups
El Govern espanyol necessita suports per tirar endavant el reglament d’habitatge i, en aquest escenari, els set diputats de Junts poden tenir un paper especialment rellevant. Així ho ha assenyalat el diputat del PSC al Congrés José Zaragoza en una entrevista a “Aquí Catalunya”, de Ràdio Barcelona, en què ha apuntat que, a dia d’avui, els vots de Junts resulten més determinants que els quatre de Podem. En qualsevol cas, ha insistit que l’Executiu manté obertes les negociacions amb tots els grups.
Zaragoza considera que Junts podria donar suport al text perquè algunes de les mesures plantejades responen a les seves demandes, mentre que interpreta que Podem estaria més a prop d’optar per l’abstenció. El socialista tampoc no preveu que el decret pugui decaure com a conseqüència d’una estratègia electoral de la formació morada.
En aquest sentit, ha considerat “una mica curiós que no es poguessin prendre mesures que millorin la vida de les persones per una estratègia electoral de Podem”. Alhora, ha descartat que Podem pugui coincidir amb PP i Vox en un eventual rebuig al text. «No crec que formi part de la seva estratègia. No els veig votant en aquesta línia», ha afirmat.
El precedent de l’escut social
El diputat socialista ha recordat que l’Executiu ja es va trobar amb una situació similar el febrer passat, quan un reial decret llei sobre l’escut social no va tirar endavant al Congrés després de sumar els vots en contra del PP, Vox i Junts.
Segons ha explicat Zaragoza, aquella norma incloïa mesures destinades a protegir els col·lectius més vulnerables, però Junts va acabar rebutjant-la «amb l’argument dels inquiokupes». A parer seu, l’escenari actual és diferent i les converses tant amb Junts com amb Podem segueixen obertes.
Zaragoza ha defensat que la necessitat de negociar és conseqüència directa de la composició del Congrés. «Aquesta legislatura és un Govern que governa sense majoria», ha assenyalat, cosa que obliga l’Executiu a buscar acords entre «10 grups diferents».
El diputat ha reconegut que assolir aquests consensos no és senzill, tot i que ha reivindicat que el Govern ja ha aconseguit tirar endavant al voltant de 80 lleis. En qualsevol cas, ha advertit que governar en minoria obliga a assumir que el resultat de les negociacions serà diferent del que tindria un Executiu amb majoria absoluta.
«Una cosa és el que faríem si tinguéssim majoria absoluta al Congrés, però no la tenim. Els ciutadans han decidit que governem en minoria», ha afirmat.
Lobjectiu: trobar un punt d’acord
Pel que fa a les condicions plantejades per Junts i Podem, Saragossa ha assegurat que el Govern està negociant «amb tots» i que el propòsit és trobar «el punt en comú que permeti tirar endavant la llei».
El socialista ha situat l’aprovació del decret com la prioritat de l’Executiu, fins i tot si per això cal renunciar a algunes de les mesures que defensaria en un escenari de majoria absoluta. «Per nosaltres, el màxim és tenir la llei», ha resumit.
Zaragoza també ha qüestionat la viabilitat d‟algunes de les propostes plantejades durant el debat sobre habitatge. En concret, s’ha referit a la reclamació de Podem de fer «650.000 expropiacions» i ha posat el focus en el cost que tindria una mesura d’aquestes característiques.
«A vegades és molt fàcil, en determinats debats, dir ‘jo ho arreglaria expropiant’. Què vol dir això?», s’ha preguntat. I ha afegit: «La gent pensa que tenir un habitatge és gratis, però és un tipus de debat en què les paraules ho aguanten tot».
La redacció de les lleis, clau per a la seva aplicació
Un altre dels aspectes sobre què ha incidit el diputat del PSC és la necessitat de concretar al màxim el contingut de les normes. A parer seu, la manera com es redacten les lleis és fonamental per evitar problemes posteriors en la seva aplicació judicial.
«Cal negociar les lleis tal com s’escriuen», ha assenyalat Zaragoza, que ha advertit que «cal afinar molt bé perquè els jutges apliquin el que diu».
Com a exemple, s’ha referit a la proposta de “prohibir comprar els fons voltor”. Davant d’una formulació d’aquest tipus, ha plantejat la possibilitat de cercar mecanismes que permetin als ajuntaments adquirir habitatge destinat a ús social.
El pes de les paraules al debat sobre habitatge
Zaragoza també ha reflexionat sobre la influència del llenguatge a la percepció pública de les polítiques d’habitatge. Ha explicat que, quan participava en debats sobre aquesta qüestió, es fixava especialment en els titulars dels mitjans per comprovar si s’utilitzaven termes com “ocupació” o “desnonaments”.
«Només amb el títol del debat ja condiciones», ha afirmat. Segons la seva opinió, les dues paraules es poden utilitzar per abordar qüestions vinculades a una mateixa realitat legislativa, però generen enfocaments diferents sobre el debat.
