El FC Barcelona manté intacta la seva ofensiva contra la UEFA. El president en funcions del club, Rafa Yuste, ha reafirmat aquest divendres la posició del Barça i ha denunciat un greu perjudici econòmic i esportiu derivat de l’arbitratge de l’eliminatòria de quarts de final de la Champions League contra l’Atlètic de Madrid, que es va saldar amb l’eliminació de l’equip blaugrana. Les declaracions de Yuste arriben un dia després que el club presentés una segona queixa formal davant l’organisme que presideix Aleksander Ceferin, després que la primera fos rebutjada per considerar-la inadmissible.
La insistència institucional del club té un rerefons econòmic quantificable. Els 15 milions d’euros que, segons els premis de la UEFA per la classificació per a les semifinals, sí que percebrà l’Atlètic de Madrid i que el Barça ha deixat d’ingressar. L’argument del perjudici econòmic se suma així a l’esportiu en una queixa que demana a la UEFA l’obertura d’una investigació, l’accés a les comunicacions arbitrals i, si escau, el reconeixement oficial dels errors comesos.
Què diu el comunicat oficial del club
En el comunicat difós aquest dijous 16 d’abril, el FC Barcelona assegura que al llarg dels dos partits de l’eliminatòria es van produir diverses decisions arbitrals que no s’ajusten a les Regles del Joc, derivades, segons el club, d’una aplicació incorrecta del reglament i d’una manca d’intervenció adequada del sistema VAR en accions de clara transcendència. L’entitat sosté que l’acumulació d’aquests errors ha tingut una incidència directa en el desenvolupament dels partits i en el resultat final de l’eliminatòria, i ha comportat un perjudici esportiu i econòmic significatiu per a l’entitat.
El text oficial es tanca amb un oferiment del club a col·laborar amb la UEFA amb l’objectiu de millorar el sistema arbitral per tal de garantir una aplicació més rigorosa, justa i transparent de les Regles del Joc.
Cronologia d’una escalada
La polèmica va arrencar en el partit d’anada, disputat a l’Spotify Camp Nou el passat 8 d’abril. L’Atlètic de Madrid es va imposar per 0 a 2 en un partit marcat per dues jugades que el Barça considera determinants. L’acció de Marc Pubill, que va aturar la pilota amb les mans dins l’àrea després d’un servei de porteria del porter Juan Musso, i que el club reclama com a penal. I l’expulsió amb vermella directa de Pau Cubarsí després d’una falta sobre Giuliano Simeone, sancionada inicialment amb groga i rectificada pel VAR.
L’àrbitre romanès Istvan Kovacs no va assenyalar el penal, i el VAR no va intervenir. Després del partit, el club va presentar una primera queixa formal a la UEFA sol·licitant l’obertura d’una investigació, la publicació dels àudios del VAR i la revisió de les actuacions. La resposta de l’organisme europeu va arribar dimarts 14 d’abril. Va declarar la queixa inadmissible en no apreciar cap infracció sancionable en la jugada de Pubill.
El partit de tornada, disputat aquell mateix dimarts 14 al Riyadh Air Metropolitano, va confirmar l’eliminatòria blaugrana. El Barça va guanyar per 1 a 2 com a visitant en un partit arbitrat pel francès Clément Turpin, però el global es va quedar en 3 a 2 per als matalassers. En aquest segon partit, el club protesta altres decisions. L’expulsió d’Eric García amb vermella directa, després que l’àrbitre li mostrés groga i el VAR rectifiqués. Una possible falta sobre Dani Olmo. Una entrada sobre Fermín López que, segons el club, li va obrir el llavi. I l’amonestació a Gavi just després de la jugada, mentre Fermín encara era atès sobre la gespa.
Laporta, des del Godó, una vergonya
Dimecres 15 d’abril, el president electe Joan Laporta, que prendrà possessió formal del càrrec l’1 de juliol, va comparèixer al Reial Club de Tennis Barcelona 1899 amb motiu del Trofeu Comte de Godó. Allà va carregar amb contundència contra l’arbitratge de la tornada. L’arbitratge, tant de l’àrbitre com del VAR, va ser una vergonya. El que va passar no és admissible, i encara menys que es torni a repetir. Les decisions preses van perjudicar greument els interessos del Barça. És una cosa intolerable, va afirmar.
Va ser el mateix Laporta qui va avançar la segona queixa del club. M’ha dit el president Yuste que es tornarà a presentar una queixa perquè el d’ahir no és admissible. Aquest anunci es va materialitzar 24 hores després amb el comunicat oficial de l’entitat.
La resposta de Pubill
Mentre el Barça elevava la pressió per via institucional, el protagonista involuntari de la polèmica oferia la seva versió. El defensa de l’Atlètic, Marc Pubill, sancionat per a la tornada de la Champions i amb la vista posada en la final de la Copa del Rei d’aquest dissabte davant la Reial Societat, va comparèixer dijous a Majadahonda, on l’equip matalasser preparava la cita copera. Preguntat per la jugada que el Barça reclama com a penal, el jugador es va emparar en la resolució europea. La versió ja la va donar la UEFA, així que no cal. Està clar quina és la meva opinió, que no es pot xiular mai, així que no tinc res més a dir.
El jugador blanc-i-vermell, en declaracions recollides per l’agència EFE, va evitar entrar en polèmica i va preferir aturar-se en l’eliminatòria ja resolta, que va qualificar com un record preciós viscut amb l’afició matalassera.
Una batalla més enllà de la gespa
El pols del Barça amb la UEFA va més enllà de l’arbitratge concret d’una eliminatòria. El club català fa mesos que reclama més transparència en els processos arbitrals de les competicions europees, especialment pel que fa a la publicació dels àudios del VAR, una demanda que s’ha repetit en les dues queixes formals presentades. Des de l’entorn blaugrana es defensa que les reclamacions no responen a victimisme, sinó a una demanda legítima de rigor institucional, encara més quan l’impacte econòmic de quedar fora de les semifinals, aquests 15 milions d’euros en premis directes, a més dels ingressos associats pels partits a casa i pels drets televisius, és quantificable.
La UEFA, per la seva banda, ja ha deixat clara la seva posició sobre la primera queixa en declarar-la inadmissible. Resta per veure si la segona reclamació correrà la mateixa sort o si l’organisme europeu accedeix, si més no, a obrir algun tipus de revisió formal de l’actuació arbitral en l’eliminatòria.
