Espanya és el primer productor ecològic d’Europa, amb més de tres milions d’hectàrees de superfície agrària útil. El mercat ja mou 3.250 milions d’euros a l’any i la producció bio és present en dos de cada tres llars. Són dades que conviden a l’optimisme, però el sector arriba a la 32a edició de BioCultura amb un diagnòstic menys brillant: les vendes reals baixen. El creixement del volum de negoci dels últims anys s’explica, en bona part, per l’efecte de la inflació, no per un augment real del consum. La fira es celebra del 7 al 10 de maig a La Farga de L’Hospitalet, amb prop de 20.000 productes, més de 250 activitats i una previsió de visitants d’entre 25.000 i 40.000 persones.
La directora de BioCultura, Montse Escutia, ho va deixar clar durant la presentació de l’edició a Terra Veritas Barcelona: el sector «no passa pel seu millor moment». El lema escollit per a aquesta edició, ‘Lo pequeño es grande’, no és casual. Apunta directament al model que la fira vol reivindicar: el del productor local, petit i certificat, que competeix en desigualtat de condicions amb una gran distribució que s’ha apoderat del vocabulari ecològic sense sempre respectar-ne el fons.
Greenwashing i confusió al mercat
Un dels problemes que el sector identifica amb més urgència és la proliferació d’etiquetes i segells que prometen sostenibilitat sense garantir-la. L’estratègia, coneguda com a greenwashing, ha generat una confusió al consumidor que, segons l’organització de la fira, és una de les causes del frenada del consum. El consistori de L’Hospitalet, seu de la fira, i les institucions catalanes han donat suport a l’edició en un moment en què la normalització del consum ecològic és també una aposta de les polítiques públiques locals.
L’Eurofulla, el logotip europeu que certifica que un producte compleix les normes estrictes de la UE, és la referència que el sector proposa davant d’aquesta allau de segells alternatius. El missatge de la fira és que la certificació marca la diferència entre el producte ecològic real i el que simplement s’hi assembla.
L’Associació Vida Sana, organitzadora de BioCultura, defensa que la fira compleix un paper de divulgació que va més enllà de la compravenda: apropar el producte ecològic a nous consumidors i ajudar a normalitzar un consum que a Catalunya, tot i liderar el rànquing estatal amb 697 milions d’euros anuals, segueix per sota de la mitjana europea.
Catalunya, primera en consum però amb marge de creixement
Catalunya acumula prop de 254.000 hectàrees de superfície agrària útil ecològica i és la tercera comunitat en producció i elaboració, però la primera en consum intern. Malgrat el lideratge, la bretxa amb els països del nord d’Europa és ampla. La fira es presenta, edició rere edició, com una eina per reduir-la.
El perfil del consumidor ecològic és, en general, el d’una persona adulta, amb un nivell cultural i adquisitiu mig-alt i una preocupació activa per la salut i el medi ambient. La salut és, de llarg, el principal motor de compra, sobretot en llars amb infants o persones amb malalties. Ampliar aquest perfil cap a capes de la població amb menys poder adquisitiu és un dels reptes que el sector es planteja sense haver-hi trobat encara una resposta clara.
Més de 250 activitats obertes a tothom
BioCultura no és només un espai de compravenda. El programa paral·lel inclou més de 250 activitats: conferències, tallers pràctics, showcooking, un showroom d’ecoestètica i presentacions de projectes. L’espai MamaTerra i les food trucks fan que la proposta sigui accessible per a famílies amb infants. Les sessions amb experts aborden temes tan diversos com la nutrició, la sonoterèpia, la hidroterapia, les plantes medicinals, la salut ocular o les intoleràncies alimentàries.
La fira connecta productors i consumidors de manera directa: els expositors expliquen com treballen i d’on venen els seus productes, una traçabilitat que als lineals dels supermercats resulta impossible de transmetre. L’edició arriba en un context d’incertesa econòmica global que afecta els productors locals de manera especial, però BioCultura insisteix que és precisament en moments com aquest quan el model agroecològic de proximitat té més sentit.
