Els alcaldes de Barcelona, Roma i París van presentar dijous a la Comissió Europea un pla amb sis àmbits d’actuació per fer front a la crisi de l’habitatge a les ciutats. Jaume Collboni, que va viatjar a Brussel·les en representació de l’aliança Alcaldes per l’Habitatge, va demanar als responsables comunitaris instruments reguladors concrets, més finançament i criteris europeus comuns per declarar zones tensionades.
Una aliança de vint ciutats amb un full de ruta clar
El grup que encapçala Collboni reuneix ja una vintena de batles de grans ciutats europees, entre les quals París, Roma i Amsterdam. Dijous van lliurar un document formal a Teresa Ribera, vicepresidenta primera de la Comissió Europea, al vicepresident Raffaele Fitto i al comissari d’habitatge Dan Jorgensen. En el text, els alcaldes assenyalen sis àrees on la Comissió hauria d’actuar: zones tensionades, finançament, especulació, lloguers de curta durada, governança i sense-sostre.
L’alcalde de Barcelona va defensar davant la premsa que les ciutats estan «a primera línia d’aquest combat» per l’habitatge assequible i que necessiten «instruments reguladors» i «més diners» per donar resultats als seus veïns. Ribera es va comprometre a tenir en compte les propostes dels alcaldes en l’elaboració de la futura llei europea d’habitatge assequible, prevista per al 2026.
El concepte clau: la zona tensionada
Una de les demandes centrals del document és que la UE estableixi una definició comuna del que s’entén per zona tensionada. Sense un criteri compartit, les ciutats que volen regular el mercat del lloguer o restringir els pisos turístics topen amb obstacles jurídics derivats de la legislació comunitària.
Collboni va proposar que un dels indicadors objectius per declarar una zona tensionada sigui que les famílies hagin de destinar més d’un terç dels seus ingressos al cost del lloguer o la hipoteca. Amb aquest «paraigua europeu», les ciutats podrien aplicar mesures com els topalls als preus del lloguer o la retirada de llicències de pisos turístics sense risc d’incomplir el marc regulador de la UE.
Barcelona ja afronta conseqüències judicials per voler regular el seu mercat. Al desembre del 2025, l’associació d’apartaments turístics de la ciutat, Apartur, va presentar un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament per la seva política sobre pisos turístics.
Més diners i menys especulació
La manca de finançament és l’altre gran eix de les reclamacions. En el document lliurat a Brussel·les, els alcaldes adverteixen que hi ha «una important desconnexió» entre els objectius del pla europeu per a l’habitatge assequible i els recursos que s’hi han compromès, que consideren molt insuficients. Reclamen un pressupost específic per a l’habitatge en el pròxim Marc Financer Plurianual, que cobrirà el període 2028-2034, i que la inversió en habitatge no computi a efectes de deute i dèficit públic.
Sobre l’especulació i els lloguers de curta durada, els alcaldes insten la Comissió a impulsar una iniciativa que millori la transparència del mercat immobiliari i permeti aplicar millor les normes de competència. Demanen també que l’habitatge sigui reconegut com a «bé social», cosa que permetria a governs, regions i ajuntaments adoptar mesures d’intervenció directa.
Costa assumeix el compromís
La visita a Brussel·les va incloure una reunió amb António Costa, president del Consell Europeu. Costa, que ja va introduir l’habitatge a l’agenda de la cimera de líders europeus al desembre, va reiterar que el tema tindrà un lloc central en la negociació del proper pressupost comunitari. «Una Europa competitiva ha de garantir l’accés a un habitatge assequible a totes les regions», va dir. Va afegir que aquesta serà la primera vegada que el pressupost europeu destini formalment fons a habitatge i que el punt de partida és millor que en el cicle anterior. Collboni va valorar positivament la seva disposició i va confiar en el suport del president al procés.
