Un 60% de baixa… “temerària”. La nota de Veolia presenta com a guanyat un contracte pendent d’adjudicació definitiva i omet explicar la controvèrsia sobre els preus de les inversions
Veolia anuncia una victòria que el seu comunicat reconeix pendent d’adjudicació definitiva. La nota de premsa difosa avui per Veolia presenta com a guanyat un contracte d’aigua potable per 1.000 milions d’euros i 25 anys. Tot i això, al final admet que la classificació de les ofertes és un pas previ a l’adjudicació definitiva. El titular proclama el que el tancament encara deixa pendent.
Un comunicat pot fer una primera posició. No la pot convertir en una adjudicació.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sí que ha explicat la situació amb precisió. A la seva nota oficial del 29 de setembre identifica la Societat General d’Aigües de Barcelona, del grup Veolia, com la licitadora millor classificada. També aclareix que requerirà i verificarà la documentació de solvència tècnica i econòmica. Només si compleix els requisits elevarà la proposta dadjudicació definitiva al Consell Metropolità.
La crítica correspon, per tant, a la comunicació de Veolia. Ladministració descriu un procediment amb condicions pendents; la multinacional projecta sobre el públic un resultat tancat. Aquesta distància entre l’anunci empresarial i la precisió institucional és difícil de defensar.
La victòria s’anuncia i el 60% desapareix
Al relat triomfalista de Veolia hi falta la dada que explica la controvèrsia: una reducció del 60% en els preus de les inversions, que va motivar l’examen de l’oferta pel seu caràcter inicialment anormalment baix. Es refereix a aquests preus, no a una reducció del 60% del contracte complet ni a una rebaixa equivalent al rebut dels ciutadans.
La nota dedica espai a l’experiència de la companyia, la tecnologia i les millores previstes: sensors per detectar fuites, telelectura i modernització del servei. Són compromisos rellevants. Però el comunicat no desenvolupa la justificació econòmica de la baixa del 60%. La descripció de les millores no explica per si mateixa com se sostenen els preus.
Veolia celebra la seva competitivitat sense explicar en aquesta nota la dada econòmica més discutida de la seva proposta.
L’empresa hauria de respondre amb concreció: quines partides permeten aquesta reducció? Quines condicions de compra i execució la fan possible? Quins compromisos donen suport al compliment de les inversions? Són preguntes adreçades a qui presenta la seva oferta com a demostració d’eficiència.
Aqualia i Global Omnium mereixen respostes documentades
Aiguamet, la UTE formada per Aqualia i Global Omnium, ha qüestionat els criteris utilitzats per acreditar la viabilitat de la proposta. Segons la informació publicada el 29 de setembre, va reclamar als consellers metropolitans rigor tècnic, transparència, seguretat jurídica i garanties econòmiques.
És una exigència defensable. Aiguamet té un interès empresarial evident en el resultat i les al·legacions no proven per si soles cap irregularitat. Aquest interès no fa desaparèixer les preguntes que planteja, de la mateixa manera que l’interès de Veolia no converteix la nota de premsa en una resolució administrativa.
La posició de la UTE mereix ésser examinada pels seus arguments. Una comunicació de victòria no constitueix una resposta als dubtes sobre els costos, les inversions i les garanties.
L’AMB ha donat explicacions i Veolia ha de respectar-ne l’abast
L’AMB ha acceptat les justificacions de les tres ofertes inicialment anormalment baixes. El comunicat defensa les eficiències derivades de la gestió conjunta, l’optimització de recursos i les millors condicions de contractació de serveis i subministraments. La viabilitat de les ofertes compta, per tant, amb aquest suport administratiu.
A més, l’informe consultat per l’ACN i recollit per Cugat Mèdia detalla, pel que fa a Veolia, compromisos de subcontractistes, condicions d’adquisició de materials i una valoració tècnica independent. No seria correcte sostenir que no s’ha presentat cap explicació.
El que és qüestionable és com l’empresa comunica el resultat d’aquest examen. Acceptar una justificació i aprovar una classificació no equivalen a adjudicar definitivament el contracte. La mateixa nota de Veolia reconeix aquesta diferència, però la relega al final.
Presentar com a aconseguit el que segueix pendent pot col·locar l’AMB davant d’una expectativa pública innecessària: que els controls posteriors semblin una formalitat destinada a ratificar la victòria empresarial. La responsabilitat de generar aquesta expectativa correspon a la comunicació de Veolia.
Una baixa es pot justificar i una victòria ha d’esperar
L’expressió temerària no equival a una declaració d’il·legalitat. La legislació preveu examinar la justificació de les ofertes anormalment baixes; el percentatge no determina per si sol la seva exclusió. En aquest concurs, l’administració ha acceptat les explicacions.
La crítica a Veolia no necessita convertir les objeccions d’un competidor en fets provats ni anticipar un desenllaç judicial. Només cal contrastar els documents: l’AMB informa d’una primera posició i de comprovacions pendents; l’empresa anuncia que guanya el contracte.
Veolia hauria d’aclarir públicament l’abast del vostre anunci i explicar amb més detall la base econòmica de la vostra oferta. La seva experiència i mida no l’eximeixen de comunicar amb rigor.
La multinacional francesa encapçala el concurs. Una primera posició, però, no autoritza a donar per conclosa l’adjudicació. Per respondre als dubtes sobre aquest 60%, cal alguna cosa més que un titular de victòria.
