Amb la participació de quatre hospitals i el Sistema d’Emergències Mèdiques
El Departament de Salut posarà en marxa aquest mes de setembre una prova pilot de sis mesos del Codi Crisi d’Epilèpsia, un protocol assistencial urgent dissenyat per coordinar l’atenció mèdica ràpida i especialitzada davant de crisis epilèptiques greus amb l’objectiu de reduir el temps d’espera mitjà dels pacients. En aquesta iniciativa hi participaran els hospitals de Bellvitge, Viladecans, Vall d’Hebron, Mollet i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
Aquesta nova iniciativa pretén donar resposta a una patologia molt freqüent, que afecta entre 50.000 i 70.000 persones a Catalunya, de les quals aproximadament un terç pateixen crisis de manera regular.
Fins ara, a Catalunya no hi ha un protocol unificat per a aquests casos, com sí passa amb els ictus o els infarts, la qual cosa pot fer que l’atenció variï segons la zona del territori on es resideixi. L’objectiu del nou Codi Crisi Epilèpsia és assolir una resposta més homogènia a nivell territorial davant l’estatus epilèptic, una situació clínica que demana una atenció urgent.
L’estatus epilèptic és una crisi epilèptica perllongada que pot tenir una durada de més de cinc minuts o amb convulsions que es repeteixen sense que la persona recuperi la consciència entre elles. Es tracta d’una situació greu que pot provocar danys cerebrals permanents o fins i tot a la mort si no es tracta de manera oportuna i adequada.
En aquest sentit, cal afavorir la detecció precoç dels pacients amb estatus epilèptic, garantir un accés més ràpid a la valoració per neurologia i proves especialitzades com l’electroencefalograma (EEG) urgent, mantenint l’expertesa concentrada en centres acreditats i desenvolupant circuits assistencials homogenis a tot el territori.
Jacint Sala Padró, del Servei de Neurologia de l’Hospital de Bellvitge, subratlla que un dels grans objectius de l’experiència pilot és comptar amb un registre els més exhaustiu possible dels temps d’activació, d’atenció i d’administració de medicaments de les persones que pateixen una crisi o un estatus epilèptic, i els beneficis que els hi pot suposar una atenció precoç i un electroencefalograma pautat.
“Sobretot la nostra participació passa per tenir un bon registre del nombre d’activacions, del temps d’atenció inter i extrahospitalari i de l’administració de medicaments, i de que passa amb el malalt un cop s’activa l’atenció, perquè en molts casos conviu amb d’altres patologies agudes”, afegeix el neuròleg.
L’Hospital de Bellvitge de l’Hospitalet atén unes 1.900 persones amb epilèpsia, i anualment rep unes 400 crisis urgents i uns 90 estatus. Cal destacar que un 60 % dels casos d’estatus són debuts de la malaltia en persones sense cap episodi previ, i que a més és possible que tinguin d’altres patologies associades.
Juntament amb Neurologia, Urgències és l’altre servei implicat directament en l’abordatge de les crisis i estatus epilèptics. Javier Jacob, cap del Servei d’Urgències de Bellvitge, considera que el desenvolupament del projecte suposa un repte organitzatiu, “ja que requereix una resposta ràpida i coordinada davant d’una situació potencialment temps-dependent, en què l’accés precoç a l’electroencefalograma pot ser determinant per al diagnòstic i el tractament de l’estat epilèptic”.
Des de Salut, a través de CatSalut, i del Pla nacional d’urgències de Catalunya (PLANUC), s’està treballant amb la Societat Catalana de Neurologia per valorar l’atenció a les persones amb crisis epilèptiques greus, ja que una detecció i un tractament precoços poden millorar l’evolució d’aquests pacients.
